La convocatòria era a les 11h a Espai Garum i amb la puntualitat acostumada, cinc estàvem allà en punt, dos més, anaven pel seu compte i un més, s'ha afegit al final de la visita. En ser cinc hem pogut anar amb un sol cotxe, amb el consegüent estalvi de combustible i amb un magnífic punt de converses i anècdotes que hem anat desgranant durant els 65 minuts que ha durat el viatge fins a la capital de la Garrotxa.
Entrem per l'avinguda de Barcelona i fugint de les zones blaves ens desviem a la dreta, amb tan bona fortuna que en aquest moment sortia un Audi, deixant espai suficient per aparcar el nostre Seat Ibiza. La visita començava bé: bon aparcament, ràpid i gratuït ..., perfecte.
La temperatura i el clima convidava a passejar i ens endinsem en el centre històric direcció a l'església. És un passeig molt agradable sentint el batec de la ciutat, veient les cases modernistes i els comerços, que ja ofereixen el seu aspecte més nadalenc. Arribem a la Plaça Major i seguim fins al carrer de la Maduixa Alta, just darrere de la plaça, on està ubicada la sala 6T7. Entrem i ens rep la Raquel, propietària d'aquest singular espai on qualsevol obra artística llueix amb tot el seu esplendor. A la poca estona s'incorporen les dues persones que venien directament des de Lliçà i s'ha produït, davant d'unes cervesetes, un interessant col.loqui, no tant pel que jo he pogut explicar, si no per les preguntes i comentaris dels assistents. A les 2 de la tarda més o menys ha arribat en Joan Puigdemont "Putxy", coordinador de la Biennal Olot Fotografia i gran amic, que amb els seus dos fills, l'Aina i en Blai, ens ha acompanyat al Bar Sport on té penjada la seva exposició OBLITS EFIMERS (fins el 3 de març al Café Sport d'Olot) , això ens ha permès gaudir durant una bona estona de la amena conversa d'en Putxy sobre la seva obra i els seus processos de treball. Tot un plaer.
Com ja teníem una mica de gana i la idea era dinar a Olot, hem seguit el consell d'en Putxy i ens hem assegut al Restaurant del Mig, wow!! un menú de 12,40 euros de dos plats (boníssims) postres (uuuuuum!) vi, aigua, gasosa i cafè, què més es pot demanar?
Durant el dinar els temes de conversa han navegat entre l'art actual i l'art clàssic, la vida cultural a Tarragona fa 15 anys i avui, la gastronomia olotina, la Vall del Tenes i el Vallès Oriental..., etc, etc.
La tornada a Lliçà ha estat ràpida però no per això menys interessant i divertida. El Seat Ibiza somreia.
I això ha estat tot, la 8ª Visita d'obra 'art en directe' ja és història, i quina història!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario