Poesia realizada por Eva López durante la Acción03.
Masía Ca l’Artigas
Toco tus piedras
y escucho tus ruegos:
un dulce amanecer entierro
y mientras llega el invierno,
desolación me llamo,
nostalgia de un tiempo.
________________________
Veig passar el temps
I com a una boirina
el que va ser necessitat
ara plata esdevé.
Negres pedres i abandó,
figuera aïllada en un racó,
en un mon irreal
que veu morir els homes
I sent créixer els diners.
sábado, enero 20, 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
El tròs de la figuera és el que més m'agrada. Per ser l'estrena, has estat prou inspirada.
Ei que xulo, m' ha agradat molt
Carme Castany
Els dos poemes son macos,
el castella es mes generic,
però el català conseguixes
transportar-nos amb la
boirina a un temps de pagés, amb masies i camps
sembrats.
Els dos poemes son macos,
el castella es mes generic,
però el català conseguixes
transportar-nos amb la
boirina a un temps de pagés, amb masies i camps
sembrats.
Publicar un comentario