Ca l’Artigues exponent de primera magnitud del que pot arribar a suposar l’ ocupació desenfrenada del territori. A la bàscula el pes es decanta cap a la especulació immobiliària i urbanística. La casa amb jardí, símbol de benestar econòmic a l’ altre extrem un manat de claus antigues, les claus de la nostra historia, de les nostres cases pairals.
Al costat estris que simbolitzen la mort i el trinxament del paisatge. Res no pot resistir eternament al mercandatge del territori ,tot es transforma. “Pasen, paseen i vean.....”
3 comentarios:
La imagen me gusta y el discurso, en mi humilde opinión, es un poco blando.
Trobo molt interesants els elements utilizats, transportant a un passat llunyar.
La especulacíó a guanyat la
partida a l´equilibri del
home i la seva terra.
Me gustó la puesta en escena que hiciste aquel día, y el resultado dice muchas cosas.
Eva L.
Publicar un comentario