Cada cual mide el tiempo como quiere o como puede, incluso hay personas que dicen no tenerlo y así se ahorran el medirlo, o ¿es porque lo miden muy a menudo por lo que no tienen tiempo?, no sabría decir pero para mi el tiempo se mide en kilómetros.
Desde hace muuuchos años me desplazo casi diariamente en moto, soy un motorista convencido que sigue el eslogan de Tucano al pie de la letra in moto siempre in moto y la razón principal para ir en moto, además de la facilidad de aparcamiento, es que durante los kilómetros que realizo, mi mente vuela. En mi vida no he tenido demasiadas ideas pero de lo que estoy seguro es de que casi todas se me ocurrieron en moto.
El pasado día 23 de junio (víspera de San Juan) pasé la barrera de los 100.000 Km. con mi moto actual, una Harley Davidson Sportster 883. La compré por esas casualidades de la vida en el 2003, despues de hacer más de 150.000 Km con una Kawasaki GPZ500S y durante estos siete años me ha permitido pensar, además de aparcar fácilmente, en las cosas más variadas para así, poco a poco, ir sintiendo la vida, lo único importante.
Buscar información en GARUM
domingo, junio 27, 2010
jueves, junio 24, 2010
El finlandés Jukka Vastaranta gana el Open BTT Lliçà d'Amunt
Despues de recorrer los 70 km del duro circuito del Open BTT Lliçà d'Amunt, organizado por BTT Concos y puntuable para el Open de España Powerbar by Northwave, el ciclista finlandés Jukka Vastaranta se proclamó vencedor de la prueba celebrada el pasado domingo.
El ganador hizo el recorrido en 2h 57' 44'', 29 segundos menos que el segundo clasificado, el catalán Marc Trayter. En tercera posición se ha clasificado Israel Núñez, ganador de la Titan Desert 2009.
La cita de Lliçà propuso una dura prueba de 70 kilómetros, repartidos en un bucle inicial de 6 kilómetros y dos vueltas a un trazado de 32 kilómetros que discurría por los alrededores de Lliçà d’Amunt. El circuito, que atravesaba también el casco urbano de la localidad, ofreció constantes cambios de ritmo y pendientes de subida y bajada que marcaron diferencias importantes entre los participantes. El recorrido estaba plagado de senderos y tramos estrechos y sinuosos.
La cita de Lliçà propuso una dura prueba de 70 kilómetros, repartidos en un bucle inicial de 6 kilómetros y dos vueltas a un trazado de 32 kilómetros que discurría por los alrededores de Lliçà d’Amunt. El circuito, que atravesaba también el casco urbano de la localidad, ofreció constantes cambios de ritmo y pendientes de subida y bajada que marcaron diferencias importantes entre los participantes. El recorrido estaba plagado de senderos y tramos estrechos y sinuosos.
sábado, junio 19, 2010
Arte cinético oriental contemporáneo en Espai Garum
Arte cinético oriental contemporáneo en Espai Garum, la sala de arte más pequeña del mundo. La exposición número 39 nos mostrará varias piezas realizadas en la milenaria China.
Inauguración domingo 11 de Julio.
Exposición hasta el 29 de Julio.
jueves, junio 10, 2010
Espai Garum, Ferran Ginebrosa ens parla sobre astrofotografia
Ferran Ginebrosa ens parla sobre astrofotografia, poc abans de l'inauguració de la seva exposició el Cel de la Terra el 6 de juny de 2010 a Espai Garum de Lliçà d'Amunt, la sala d'art més petita del món.
domingo, junio 06, 2010
Inauguració Espai Garum 38. El cel de la Terra. Astrofotografia de Ferran Ginebrosa
Coincidint amb les dotze campanades, avui diumenge s'ha inaugurat l'exposició El cel de la Terra de Ferran Ginebrosa a l'Espai Garum, la sala d'art més petita del món.
És la primera vegada que s'exposen fotografies d'aquest tipus, que podem definir entre científic i artístic, encara que durant el amè col.loqui que s'ha generat amb el públic assistent, l'autor ha deixat clar que el seu interès és més artístic, ja que considera que per ciència ja hi ha el Hubble.
L'interès de Ginebrosa pel cel es va iniciar des de molt jove, com a curiositat, ell no entenia com podíem viure en un planeta flotant al mig del no-res. El buit, els núvols, les tempestes, la Lluna, les estrelles brillants (planetes), eren moltes, massa coses incomprensibles.
I el 1980, la sèrie Cosmos de Carl Sagan, va ser el detonant que va despertar definitivament el seu interès per l'astronomia.
La seva primera càmera rèflex, una Praktica, la va comprar amb 15 anys i d'amagat del seu pare, aquesta càmera unida al seu primer telescopi i les ganes de descobrir tot el que veia en els llibres, va donar com a resultat: l'astrofotografia.
Els seus primers intents van ser molt descoratjadors, no sortia res del que veia en els llibres, ni nebuloses ni galàxies, només la Lluna, però amb el temps va aprendre a tenir la paciència suficient per fer astrofotografia, i d'això fa ja 20 anys.
La tècnica és complexa, però, les fotografies que es mostren en l'exposició estan realitzades en la seva major part amb una càmera digital rèflex de gamma mitjana que munta un telescopi com a objectiu.
Cada fotografia consta de diverses exposicions d'entre 5 i 10 minuts cadascuna, amb ISO 400 i 800, que posteriorment se sumen per aconseguir el resultat final. El més important, segons l'autor, és disposar d'un dispositiu que permeti al telescopi compensar la rotació de la Terra.
Cal destacar que la imatge de la lluna s'ha realitzat amb una webcam de 10 €, a partir d'un mosaic de 12 fotografies, que un cop unides ens proporcionen una imatge amb gran detall i definició.
Un altre dels aspectes a tenir en compte i que preocupen a Ferran és la contaminació lumínica del cel, això l'obliga ha desplaçar-se, normalment al Pirineu, per trobar cels foscos i nets on després de llargues hores d'observació li permeten aconseguir imatges excepcionals de la llum emesa per galàxies fa uns quants milions d'anys.
L'exposició El cel de la Terra de Ferran Ginebrosa estarà exposada fins al dia 2 de juliol de 2010.
És la primera vegada que s'exposen fotografies d'aquest tipus, que podem definir entre científic i artístic, encara que durant el amè col.loqui que s'ha generat amb el públic assistent, l'autor ha deixat clar que el seu interès és més artístic, ja que considera que per ciència ja hi ha el Hubble.
L'interès de Ginebrosa pel cel es va iniciar des de molt jove, com a curiositat, ell no entenia com podíem viure en un planeta flotant al mig del no-res. El buit, els núvols, les tempestes, la Lluna, les estrelles brillants (planetes), eren moltes, massa coses incomprensibles.
I el 1980, la sèrie Cosmos de Carl Sagan, va ser el detonant que va despertar definitivament el seu interès per l'astronomia.
La seva primera càmera rèflex, una Praktica, la va comprar amb 15 anys i d'amagat del seu pare, aquesta càmera unida al seu primer telescopi i les ganes de descobrir tot el que veia en els llibres, va donar com a resultat: l'astrofotografia.
Els seus primers intents van ser molt descoratjadors, no sortia res del que veia en els llibres, ni nebuloses ni galàxies, només la Lluna, però amb el temps va aprendre a tenir la paciència suficient per fer astrofotografia, i d'això fa ja 20 anys.
La tècnica és complexa, però, les fotografies que es mostren en l'exposició estan realitzades en la seva major part amb una càmera digital rèflex de gamma mitjana que munta un telescopi com a objectiu.
Cada fotografia consta de diverses exposicions d'entre 5 i 10 minuts cadascuna, amb ISO 400 i 800, que posteriorment se sumen per aconseguir el resultat final. El més important, segons l'autor, és disposar d'un dispositiu que permeti al telescopi compensar la rotació de la Terra.
Cal destacar que la imatge de la lluna s'ha realitzat amb una webcam de 10 €, a partir d'un mosaic de 12 fotografies, que un cop unides ens proporcionen una imatge amb gran detall i definició.
Un altre dels aspectes a tenir en compte i que preocupen a Ferran és la contaminació lumínica del cel, això l'obliga ha desplaçar-se, normalment al Pirineu, per trobar cels foscos i nets on després de llargues hores d'observació li permeten aconseguir imatges excepcionals de la llum emesa per galàxies fa uns quants milions d'anys.
L'exposició El cel de la Terra de Ferran Ginebrosa estarà exposada fins al dia 2 de juliol de 2010.
Etiquetas:
espaigarum,
estética,
Fotografía,
naturaleza
jueves, junio 03, 2010
Tórtola turca, Tórtora turca, Streptopelia decaocto
Herrerillo común, Mallerenga blava, Parus coeruleus
Suscribirse a:
Entradas (Atom)