Buscar información en GARUM
martes, noviembre 28, 2006
Accion 02 Maite Mompart
Texto realizado por Maite Mompart durante la Acción 02.
(Imagen: Didac Haro. Copia láser sobre hormigón 20x20x4cm)
SAFAREIG
Ella agafa la roba bruta,
l’encabeix en un cubell atrotinat,
i sense barrejar la blanca i la de color,
se’l posa per cintura.
Arriba a la mina Llança,
somriu, sí que hi són,
totes elles,
i sembla que amb ganes de gresca.
Al costat de l’aigua freda
ensabona cada peça,
té temps,
a casa ningú no l’espera.
Una d’elles enceta conversa.
Sabíeu que...
Ella somnia ser la protagonista
de cada història,
doncs, aquest poble és petit
i la seva vida estreta.
Prefereix quan n’expliquen d’aquelles
de passions sota els llençols,
doncs, el seu home és ranci
i els fills no li escalfen el llit.
Sovint, voldria ser ella,
la mala dona de bona vida,
el cor li batega
a cada gemec o sospir.
Un dia ella enceta la conversa.
Sabíeu que...
He deixat l’home i els fills,
i demà marxo,
amb aquell comerciant de perfums,
fins la ciutat de Venècia.
I si no ho sabien
pitjor per elles.
martes, noviembre 21, 2006
Accion 02 Didac Haro
Tal como pasa el tiempo, en esta acción el agua simboliza al tiempo. Y es este agua que pasa, la que al mismo tiempo, contiene la memoria... (y esta acción pictórica).
El tiempo pasó, el agua pasó, y la acción pictórica también pasó, porque las personas pasaron... pero pasaron a la memoria a través del tiempo.
Didac 17-XI-2006
El tiempo pasó, el agua pasó, y la acción pictórica también pasó, porque las personas pasaron... pero pasaron a la memoria a través del tiempo.
Didac 17-XI-2006
lunes, noviembre 20, 2006
Otoño en Lliça
domingo, noviembre 19, 2006
Accion 02 Lavadero y Mina Llanza
Ayer sábado 18/11/2006 de 16h a 17h se realizó la ACCIÓN02 en el Lavadero de Lliçà d'Amunt, junto al Parc del Tenes. La convocatoria reunió a 13 accionistas (7 fotógrafos, 2 escritores, un artista conceptual, una escultora, una pintora y un lliçanólogo) que durante una hora pusieron en marcha sus resortes creativos, para dejar constancia, a través de sus obras, de un espacio único.
miércoles, noviembre 15, 2006
Amarillo
Hasta la semana pasada, durante la noche, mi coche y la fachada de mi vecino eran blancos; mi cara era de color normal; la bicicleta de mi primo era roja y el contenedor de basura era verde. Desde entonces todo es amarillo, debido al cambio de iluminación de las farolas del Barrio de l'Aliança (de 5500ºK hemos pasado a 3200ºK), incluso los gatos ya no son pardos.
Doy por supuesto que habrá una montaña de razones técnicas, medioambientales, de consumo e incluso económicas para la sustitución de esas bombillas. Pero, francamente, a mi no me apetece llevar gafas amarillas cuando se esconde el sol, quiero ver el pueblo tal como es, con sus colores reales matizados por la noche. El placer estético que proporciona pasear de noche con iluminación blanca es extraordinario.
De momento ya me he comprado unas gafas ligeramente azuladas que compensan el amarillo y me permiten seguir disfrutando de Lliçà d'Amunt al natural.
jueves, noviembre 09, 2006
Accion 01 Vicenç Relats
Texto realizado por Vicenç Relats durante la Acción 01
TEMPLE DE L'ABSURD
Com un espectre,
fantasmagòric,
t’alces,
derrotat i contemplatiu,
sobre forjats de formigó
i columnes de ferro
que no són pas Tous.
(com els de més avall.)
T’acotxa un llit dens de molsa,
de farigola olorosa
i de florida flor de Sant Joan,
poblats de ratolins
que empaiten
un mica de res…
Potser preservatius?,
d’altres avortaments,
com tu mateix.
Restes solitari,
a l’espera de fidels descreguts,
que passin i vegin
les teves entranyes:
el teu sostre esclarissat
que regalima rovell,
però no tapa.
I ni tan sols fa ombra,
ni resguarda de la pluja o el fred.
Oh! temple de l’absurd!
I tanmateix restes aquí,
així, des del teu primer dia,
de qui sap quan…
t’estimoni d’una època
i d’un estil perdurable,
sentinella ruïnós
d’un espai amenaçat.
Progenitors de l’especulació
t’engendraren,
et pariren,
i t’abandonaren,
com un nadó no desitjat.
Roma no paga traïdors!
I a l’espera que t’aterrin
que un dia et deuran aterrar,
restes obert
per defunció.
Oh! temple de l’absurd.
TEMPLE DE L'ABSURD
Com un espectre,
fantasmagòric,
t’alces,
derrotat i contemplatiu,
sobre forjats de formigó
i columnes de ferro
que no són pas Tous.
(com els de més avall.)
T’acotxa un llit dens de molsa,
de farigola olorosa
i de florida flor de Sant Joan,
poblats de ratolins
que empaiten
un mica de res…
Potser preservatius?,
d’altres avortaments,
com tu mateix.
Restes solitari,
a l’espera de fidels descreguts,
que passin i vegin
les teves entranyes:
el teu sostre esclarissat
que regalima rovell,
però no tapa.
I ni tan sols fa ombra,
ni resguarda de la pluja o el fred.
Oh! temple de l’absurd!
I tanmateix restes aquí,
així, des del teu primer dia,
de qui sap quan…
t’estimoni d’una època
i d’un estil perdurable,
sentinella ruïnós
d’un espai amenaçat.
Progenitors de l’especulació
t’engendraren,
et pariren,
i t’abandonaren,
com un nadó no desitjat.
Roma no paga traïdors!
I a l’espera que t’aterrin
que un dia et deuran aterrar,
restes obert
per defunció.
Oh! temple de l’absurd.
Accion 01 Didac Haro
Basándose en la frase de Pablo Picasso "La natura i l'art són dues coses diferents. Nosaltres expresem a través de l'art el nostre concepte del què no està en la natura" Didac Haro realizó una instalación de 20 elementos, donde a través de técnicas de plantillas y pintura pulverizada recreaba la flora junto a la Estructura.
sábado, noviembre 04, 2006
Accion 01 Maite Mompart
Texto realizado por Maite Mompart durante la Accion 01
ESTRUCTURA.
Carcassa de ferro rovellat
que sosté l’aire gris
d´un matí plujós.
Hivernacle invisible
que resguarda la ginesta salvatge,
els matolls i les bardisses gegants.
Alliberada de parets,
màquines i del soroll de la fàbrica,
tant sols, el grinyol del silenci.
Amb tenacitat, el temps s’ha enredat,
envellint aquest espai únic,
on la natura ha guanyat la batalla.
ESTRUCTURA.
Carcassa de ferro rovellat
que sosté l’aire gris
d´un matí plujós.
Hivernacle invisible
que resguarda la ginesta salvatge,
els matolls i les bardisses gegants.
Alliberada de parets,
màquines i del soroll de la fàbrica,
tant sols, el grinyol del silenci.
Amb tenacitat, el temps s’ha enredat,
envellint aquest espai únic,
on la natura ha guanyat la batalla.
Accion 01 Marius Gomez
Suscribirse a:
Entradas (Atom)