LLIÇÀ FOREVER
En 1929 mientras Mies van der Rohe ponía las bases de la arquitectura moderna, con su pabellón alemán para la Exposición Universal de Barcelona, Lliçà d'Amunt era un pequeño pueblo rural en pleno Vallés Oriental. No había dudas.
Setenta y ocho años después, Lliçà es un pueblo dormitorio seudo-residencial justo en la frontera entre el área metropolitana de Barcelona y el campo. Hoy si que hay dudas.
Dudas sobre el modelo de pueblo que queremos para los proximos 78 años (como mínimo).
La exposición "lliçàforever" es un punto de no retorno, que refleja el crecimiento exponencial de edicicios desde 1929, y donde Suiram Zemog nos invita a reflexionar sobre el momento urbanístico actual en un Lliçà d’Amunt que mira su futuro con escepticismo.
3 comentarios:
de moment les exposicions de Espai Garum son interesants, espero que aquesta també
Per mí, la presentació és molt bona, (et felicito!), encara que paradoxal ( de fet si no ´s'hagués incrementat el poble molta gent nova ,molt maca, no hagués vingut).
Això es com tancar-se perque no et facin mal: llavors tampoc et faran bé.
Penso que em de aprofitar tot el que sabem que al passat s'ha fet bé per poder experimentar, crear y construir un futur millor. El fet de deixar tot com sempre s'ha fet no crec que ens agradi ( tampoc vivim en coves, com feien els "avantpassats" i estem contents que álgú tingués l'iniciativa de fer un tipus de construcció en un moment donat com les masies). Potser l'interessant seria aconseguir armonia a l'hora de canviar les coses, es una opinió personal.
Eva López
Saber aprofitar tots els racons per dir coses que ens ajudin a tots, és una bona feina. Val més aixó que res.
Publicar un comentario